Sessió 22, 13 d’abril del 2012

Primer de tot, com de costum, vam repassar els continguts de la sessió anterior del Moodle. En Joan ens va explicar la tasca final del bloc 5. L’activitat està dedicada al futur; s’hi ha de parlar dels plans i del que s’ha de fer per realitzar-los. Consta de tres parts: primer una llista del que s’ha de fer per poder viatjar a aquell lloc, un correu a un hotel o agència de viatges per demanar informació complementària i finalment un text de 200 paraules on s’ha de parlar del viatge a uns amics per convèncer-los a venir també.

Tot seguit vam acabar de corregir els exercicis de la sessió anterior. No era moltdifícil, perquè principalment s’hi havia d’inventar quina roba necessitam per anar a llocs diferents o com va vestida alguna persona.

A continuació vam parlar dels verbs fer i donar. En castellà aquests verbs no es fan servir de la mateixa manera. El verb fer és molt habitual i s’empra en moltes de construccions diferents, per exemple: fer un cafè, fer una ullada, fer calor, no fer res, fer bon temps,etc.

Durant la segona meitat de la classe un amic d’en Joan va venir de visita. Vam llegir la lectura breu ”Els possessius” tots junts. El text era de Quim Monzó, que és un autor de Barcelona. Ha escollit aquest títol perquè el text està ple de possessius, també en frases on són innecessaris. L’autor vol transmetre la idea de no fer servir massa possessius en escrit. Això va quedar clar al final del text quan un quinqui li demanava la cartera al protagonista perquè la volia robar, i quan el protagonista li preguntava ”la meva cartera?” el quinqui el va matar per robar-la-hi.

El text em va dar la sensació que a Monzó li fan ràbia els texts on hi ha massa possessius i els vol eliminar – com també va eliminar al protagonista amb moltes coses ”seves”. Quasi tot el text és lent amb un protagonista que fa coses ordinàries i usa molts de possessius, però al final el protagonista inesperadament es mor d’una forma molt cruel. Ens va agradar molt aquest text perquè la idea dels possessius que vol comunicar l’autor queda molt clara, i a més ho ha aconseguit fer d’una manera indirecta en un text que prima facie tracta d’alguna altra cosa.  

És divertit tenir visites, encara que sembla un poc difícil conversar espontàniament en català. Per això és convenient tenir algun tipus de tema o esquema per a la conversació, com la lectura comuna d’aquesta vegada.

Jenni i Jenna

Sessió 21, 4 d’abril del 2012

Primer de tot vam parlar de la Pasqua i en Joan ens va explicar com se celebra a Catalunya. Vam veure tant el punt de vist històric com els costums moderns i algunes de les tradicions de la Pasqua. Per exemple vam parlar dels següents dies dins de la Setmana Santa:

• Diumenge de Rams: El diumenge anterior al Diumenge de Pasqua es fan processos i es porten palmes.
• Dijous Sant: El dijous anterior al Diumenge de Pasqua es fan processons i se sol representar el Darrer Sopar.

També vam parlar de la gastronomia relacionada amb la Pasqua, que va ser molt interessant. En Joan ens va explicar varis tipus de menjar típics, com per exemple panades, robiols i crespells. Ens va sorprendre el fet que també a Catalunya es mengen ous de Pasqua.

Després vam parlar d’alguns refranys de la primavera. Van ser molt interessants perquè són originaris del temps quan els països mediterranis depenien molt del temps: si feia mal temps no creixien els cereals i el menjar per als animals, però si feia bon temps ningú passava gana. Un bon exemple d’aquesta dependència és el refrany Si per l’abril sents tronar, ordi i blat no faltarà, que fa referència al fet que les pluges són una cosa bona i necessària per a la supervivència de la gent. És divertit aprendre coses noves així de Catalunya.

Tot seguit vam parlar de la tasca final del bloc 5. Aquesta vegada serà un poc diferent, perquè té tres parts diferents: un pla de viatge, un correu a una agència de viatges o a un hotel i un text en què s’explica què es farà. Vam estar d’acord que era bona idea no incloure una part oral a la tasca, ja que tenim una altra presentació per fer: cadascú farà una ressenya d’un dels llibres que ha llegit durant la primavera i la presentarà a la classe.

Només vam tenir temps per a corregir la primera pàgina dels exercicis per practicar i ho vam continuar a la pròxima classe. Aquesta vegada els exercicis contenien parts relacionades amb la tasca final, com plans del futur i un correu. Els exercicis van semblar bastant fàcils i no vam tenir gaires dificultats. Va ser una bona idea practicar els correus abans de la tasca final perquè no havíem vist la redacció d’una carta formal en teoria.

Jenni i Jenna

Sessió 20, 30 de març del 2012

Per començar, vam veure el que hi ha al Moodle. Primer de tot, vam repassar les estacions i els mesos de l’any. Especialment, ens vam concentrar en el temps meteorològic: vam repassar quasi totes les expressions bàsiques que vam veure per damunt al curs inicial, i vam veure alguns casos més específicament. Per exemple, vam veure que es pot dir fa un dia bo/fa un bon dia, però també vam veure que hi ha algunes expressions més precises com fer gotes que descriu més precisament la intensitat o manera d’alguna cosa, en aquest cas significa que plou solament un poc.

Tot seguit, en Joan ens va presentar una cosa que té a veure amb les expressions meteorològiques: l’ús del verb fer. Ens va recalcar que en català s’usa molt aquest verb i que el fam servir per moltes expressions. Per exemple, podríem dir que prenc un cafè però és més habitual dir faig un cafè. Aquest tipus de l’ús del verb ens va sorprendre un poc, però clar que entenem que cada llengua té les seves formes de funcionar. El mateix passa sovint amb el pròxim cas: fer una ullada. En català és més habitual emprar el verb fer, encara que en moltes altres llengües que sabem és més comú fer servir el verb donar, així que ens pot costar recordar-ho. Vam aprendre que en català emprem el verb donar quan la situació exigeix algun tipus d’intercanvi de propietat. Tanmateix, està clar que hi ha algunes excepcions, com donar un cop de mà on fam servir el verb donar encara que no es tracta d’intercanvi de propietat concret: en aquest cas l’intercanvi és solament metafòric.

A continuació, vam seguir la sessió a la manera del curs inicial: vam repassar les parts del cos i peces de vestir. Efectivament, ens sembla bé que repassem un poc el vocabulari bàsic. Primer ens va costar un poc recordar algunes paraules, però quan les vam sentir vam adonar-nos que ja ens sonen molt familiars. A més, vam augmentar el vocabulari veient algunes coses relacionades amb el tema. Per exemple, vam profunditzar veient algunes derivacions: com es diuen els cops amb les parts del cos. Generalment els noms dels cops es formen a partir d’alguna part del cos i s’hi afegeix el sufix –ada.

• Un cop amb el colze: una colzada.
• Un cop a una galta: una galtada.

A més de tot, vam parlar de les tres maneres d’expressar el futur: futur simple, present d’indicatiu i futur perfet. Aquestes formes ens són ja familiars d’altres llengües, així que va ser bastant fàcil memoritzar-les.

Present d’indicatiu: un futur molt proper i segur -> Demà vaig al cine.

Futur simple: un futur més llunyà i no segur -> La pròxima primavera aniré a Barcelona.

Futur perfet: una acció ja acabada en el futur -> El pròxim mes hauré escrit la meva tesi.

Inari i Salla

Sessió 19, 28 de març del 2012

Com quasi sempre, vam començar veient el que hi ha al Moodle. Primer de tot, vam veure com s’usen els adverbis i locucions adverbials de manera, però especialment vam concentrar-nos en els casos més difícils. Per exemple, es poden usar alguns adjectius com adverbis, sense la terminació -ment. L’adjectiu és invariable i és en la forma de singular masculí quan fa d’adverbi:

Ha/han parlat fort/baix/clar

*Han parlat forts

La raó és clara: si una persona parla fluix, no és fluix; fluix és només la manera de parlar. Però si l’adjectiu fa referència al subjecte, per exemple arriba cansada, doncs significa que el subjecte està cansat, i per això el participi es conjuga segons el nombre i gènere del subjecte:

Ha arribat cansat/cansada Han arribat cansats/cansades

*Han arribat cansat

A més, hi ha locucions lexicalitzades, com en veu baixa. Tota la locució és fixada, i s’usa com a una unitat, així que la frase nominal veu baixa no té cap inflexió:

Ha/han parlat en veu baixa

*Han parlat en veus baixes

Després en Joan ens va recordar coses molt bàsiques que surten en els nostres textos, com els apòstrofs i accents. També vam repassar l’ús del passat perifràstic. És necessari repetir el verb anar amb cada verb, perquè no és un temps compost, sinó que substitueix el passat simple, així que els dos exemples són iguals:

mirà i comprà ↔ va mirar i va comprar

L’altra diferència amb temps composts i el passat perifràstic és la variació del verb auxiliar. El verb haver és un verb auxiliar del perfet i el plusquamperfet, i es pot formar amb temps tant en indicatiu com en subjuntiu.

Perfet indicatiu	Plusquamperfet indicatiu	Perfet subjuntiu	Plusquamperfet subjuntiu
hem vist	havíem vist	hàgim vist	haguéssim vist

Però no podem fer, diguem, un passat perifràstic de subjuntiu de la mateixa manera, canviant el mode del verb anar:

li diguí que vingués ↔ li vaig dir que vingués ≠ *li vaig dir que vagi venir

A continuació, vam corregir els exercicis que contenien idees contràries, verbs per expressar necessitat o suggeriment, dièresi, exclamació, adverbials de manera i imperfet de subjuntiu. Generalment eren exercicis bastant fàcils però també ens hi van sorgir algunes dificultats. Al primer exercici havíem de canviar les idees del text de tal manera que signifiquessin el contrari. Va ser bastant fàcil si es passa per alt que hi podria haver moltes possibilitats diferents. Al pròxim exercici vam haver d’escriure algunes recomanacions, cosa que va ser molt fàcil. Tanmateix, van sorgir alguns dubtes, per exemple l’ús del verb convenir.

• convé + infinitiu: Convé comprar molta roba.
• convé + que + subjuntiu: Convé que només compris roba quan hi ha rebaixes.

En Joan ens va assegurar que la segona forma amb que és més clara, especialment quan la frase subordinada és llarga i complexa.

Primer l’exercici tres va parèixer simple perquè solament es tractava de posar adverbis al text. Tanmateix, va ser difícil perquè hi havia moltes alternatives: algunes paraules eren adequades a molts casos i va requerir molta atenció trobar la solució on tot estigués al seu lloc. A la mateixa vegada vam veure dièresis al text. L’exercici va ser bastant llarg; hauria pogut ser més fàcil si només hagués estat dividit en parts més petites, però d’altra banda, va ser útil per demostrar les diferències subtils dels adverbials.

En general, ens agrada molt la manera profunda com tractem els exercicis: en Joan no ens conta solament les respostes correctes sinó que també ens n’explica més, per exemple alguns casos que tenen a veure amb algunes paraules o expressions en qüestió.

A continuació, vam fer un cop d’ull al pròxim bloc i així ens vam familiaritzar amb el pròxim tema. Aquest bloc tracta del futur i el temps, i la tasca final encara no la vam saber.

Per acabar, na Jenna va presentar la seva campanya publicitària que era una campanya contra l’ús d’animals a la investigació industrial. Ens va alegrar com la gent s’ha desenvolupat al llarg del curs: després d’haver fet moltes presentacions, ens resulta ja més natural parlar català.

Inari i Salla