Sessió 18, 23 de març del 2012

El primer que vam fer era veure l’anunci d’Estrella Damm. El seu eslògan era “mediterràniament”, i volia transmetre la idea que si beus cervesa Estrella Damm, tendràs un estil de vida relaxat i divertit. Vam conversar un poc de l’ús de diferents ambients i impressions als anuncis. Aquests recursos també són importants a més de les paraules.

Vam continuar amb la lectura comuna de la “Flor Negra”. La flor negra és una flor imaginària simbòlica que representa tristesa i dolor. El color negre representa pena i tristesa, i les vídues i els vidus porten el color negre una temporada de 4 a 6 mesos després de la mort de la seva parella.

Tot seguit vam parlar dels negatius. Per indicar el contrari no basta afegir només no i per això hem de fer servir altres recursos. Per exemple el contrari de també no és no també, sinó tampoc. El més interessant va ser que si la frase comença amb mai, es pot dir tant ”mai no ha vingut” com ”mai ha vingut” sense que la negació és faci de manera doble i no es contradigui.

Algunes paraules tenen un sentit més abstracte en singular que en plural. Per exemple la paraula estalvi vol dir una acció d’estalviar, per exemple guardar sous, conservar o no consumir tanta aigua per no consumir massa recursos. Per l’altra part estalvis significa per exemple els diners que algú ha estalviat.

Llavors vam parlar de l’imperfet de subjuntiu, que és semblant a la forma del castellà que acaba en –se. L’altra forma de castellà, de terminació –ra, no existeix en català. Així es forma:

Arrel + -es/-is + desinències de persona i nombre

Un parell d’exemples: Conegu + es = conegués (tu coneguessis, ell conegués…)

Si fos ric, compraria un cotxe nou. (Fos = imperfet subjuntiu)

Durant aquesta sessió també vam veure algunes exclamacions, per exemple: Que bo! Quina casa més gran! Quina passada! Amb adjectius s’usa que, però amb frases nominals s’usa quin/quina/quins/quines segons el nombre i el gènere de la paraula.

Al final vam fer les presentacions de la campanya dels anuncis. Vam veure tres presentacions d’anuncis diferents; la primera era d’una agència de viatges, la segona d’uns materials educatius per ensenyar programació als nens i el tercer d’un curs de karate.Va ser una bona idea deixar la presentació al final. No és una gran diferència, però es nota que és més difícil parlar a l’inici de la classe, i després de tot el temps que estem a la classe, la llengua surt més fàcil.

Durant tot el bloc, ens sembla que hem vist molts d’exemples, però no els hem analitzat profundament. Vol dir que no hem tengut explicacions concretes, “aquest anunci usa aquest recurs”. A l’exercici 8 havíem de cercar exemples de la lectura comuna, però a la classe ho vam veure molt ràpid, i no va quedar clar a quina categoria pertanyien alguns exemples. Ens sembla que això es podia veure als anuncis de la gent; més que mostrar què han après, cadascú va usar estratègies que ja sabia, i el punt essencial de la tasca no va quedar molt clar. També al full de seguiment hi havia algunes preguntes a les quals no vam tenir resposta.

Inari i Jenni

Anuncis

Sessió 17, dimecres 21 de març del 2012

Aquesta setmana vam continuar el tema de la persuasió. Per començar la classe, vam veure la pauta per fer la tasca final del bloc 4. La tasca té dues parts: la primera és una presentació oral d’un anunci i la campanya publicitària, i la segona part és una versió escrita.

Tot seguit vam veure exemples d’anuncis diferents, per exemple de Spanair, de Nike i del metro TMB. Els anuncis estaven molt ben fets, perquè encara que tenien poc text escrit, transmetien un missatge clar i enginyós. Els millors eren el del Barça que deia que “tenen pebrots” i el de la campanya ”Encomana el català”, que de veritat va ser molt encomanadís. Encomanar vol dir transmetre; contagiar – per exemple si algú riu i per aquesta raó algú altre també comença a riure. L’anunci volia transmetre l’idea que es té de parlar català perquè els altres també ho facin.

Llavors vam conversar sobre la lectura comuna i vam corregir els exercicis. Per la lectura comuna vam tenir ”Flor Negra” de Mercè Rodoreda, un text poètic i simbòlic, i “Mitjons tirats per terra” d’Isabel-Clara Simó, un conte humorístic. La lectura ens ha agradat, perquè els texts van ser interessants i va ser fàcil contestar a les preguntes. Els exercicis van ser un poc diferents: abans hem tengut exercicis més mecànics, com omplir els espais o transformar unes oracions segons un model. Aquesta vegada vam haver d’escriure una carta persuasiva i cercar estratègies de persuasió en la lectura comuna. Ens va semblar bé: és més creatiu i més semblant a un ús real de la llengua. 

Finalment vam veure la diferència entre ”anar bé” i ”ser bo”. No es recomanable dir ”ser bo per les taques”, perquè això pot indicar que és bo perquè les taques es mantenguin. Per això és més clar dir ”va bé per a les taques”. En algunes situacions també es fan sevir com a sinònims, quan no hi ha possibilitat de confusió. 

Jenni i Inari

Sessió 16, 16 de març del 2012

Vam començar la sessió amb les lectures comunes: van ser unarticle sobre l’origen català de la marca d’alcohol Bacardí, publicat al diari Ara, i un conte El bitllet de mil, escrit per Mercè Rodoreda. El relat tracta d’una dona que es prostitueix a causa de la dolenta situació econòmica, però un home li paga amb un bitllet fals. Primer de tot, vam clarificar alguns termes, per exemple nacionalitzar, expropiar i privatitzar, els quals tenien a veure amb l’article de Bacardí.

Nacionalitzar: fer que una empresa, territori, etc. privat passi a ser públic.

Expropiar: fer que quelcom privat passi a ser públic, però generalment amb territoris i per fer-hi obres, com carreteres, hospitals, escoles etc.

Privatitzar: és convertir serveis, empreses o edificis públics en privats.

L’article contava la història dels Bacardí, la família fundadora d’una petita destil·leria que més tard es va convertir en la tercera marca d’alcohol del món. Va ser molt interessant, ja que no teníem ni idea d’aquest origen català de l’empresa, que també és molt coneguda a Finlàndia. Vam parlar sobretot del contingut de l’article i vam respondre a les preguntes que en Joan ens havia posat: quin tipus de text és, quina és la intenció principal de l’autor, quin és el protagonista, etc. Quant a l’article de Bacardí, vam abordar-lo sobretot des d’un punt de vista històric: vam parlar dels indians (fa referència a les persones sobretot de l’estat espanyol que anaren a Amèrica per prosperar econòmicament i normalment tornaren amb riqueses), entre altres coses.

L’article va ser bastant fàcil de llegir, mentre que el conte “El bitllet de mil” va semblar molt difícil d’entendre i s’havia de llegir moltes vegades per assegurar-se de què hi passava realment. Per tot això, va estar bé i interessant que el tractéssim d’una manera profunda, donant diverses possibilitats d’observar-lo. Per exemple, es pot veure en part autobiogràfica, com que té lloc a Paris on l’autora Mercè Rodoreda va marxar a l’exili. També vam prestar atenció a l’estructura del conte, que és molt intel·ligent a causa de molts elements, per exemple l’el·lipsi, que fan que el lector hagi de reflexionar i deduir coses per ell mateix. Com a conclusió final, podem dir que es tracta d’un conte molt interessant i ben elaborat.

Ens va agradar molt com abordem les lectures d’una manera que ens fa profunditzar, no només en els temes i la narració sinó també en els fets històrics, els temes i en l’estructura. Ens va alegrar haver entès els textos i les seves finalitats al cap i a la fi. Especialment la lectura 2 ens va semblar interessant perquè hi havia tant un text informatiu com un text literari: així hem conegut diferents tipus de textos.

Tot seguit vam fer un cop d’ull a la pròxima lectura. Vam llegir “Flor Negra”, que va parèixer un poc difícil d’interpretar: primer es podria pensar que s’hi parlen de coses concretes però prest es descobreix que té un significat més profund, més aviat simbòlic. Va ser interessant, sobretot perquè des del punt de vista de l’estil era com un poema però en forma de conte, sense estructura de poema, com estrofes o versos.

A continuació vam parlar del full de seguiment pel bloc 4 i a la vegada vam entrar al tema principal del bloc: persuasió. El full va contenir qüestions que tenen a veure amb el tema però també preguntes gramaticals, com l’imperfet del subjuntiu, els contraris i formació de paraules. Quant al tema del bloc vam parlar un poc dels recursos de persuasió, vam veure alguns anuncis i vam analitzar-los tots junts. N’hi havia uns que eren bastant difícils d’entendre ja que la idea va estar basada en un joc de paraules i no els hauríem entès de res si en Joan no ens hagués explicat la idea. Vam poder veure que per entendre el missatge d’un anunci és necessari conèixer la cultura i el context.

La tasca final del bloc 4 estarà relacionada amb el tema, com sempre. Aquesta vegada serà crear una campanya publicitària: fer un anunci i presentar-lo a classe amb la intenció que sigui elegit per publicar. Sembla divertida la tasca, però serà difícil intentar crear un anunci amb un eslògan en català que sigui original i vagi al gra. 

Jenna i Salla

Sessió 15, 14 de març del 2012

Vam començar la classe, com sempre, veient el que hi ha al Moodle. Primer de tot vam veure els gentilicis que ens semblen un poc difícils a causa de les diverses terminacions, perquè moltes vegades no es pot saber com es formen. Per això, els diccionaris ens fan molt de servei i és freqüent que no puguem deduir les formes amb l’ajuda del castellà:

Castellà: polaco,-a

Català: polonès,-a

A més, al nostre parer els gentilicis dels països són més fàcils que els de les ciutats, els quals són normalment molt difícils per nosaltres.

Tot seguit, vam veure algunes expressions de temps, que ens poden semblar estranyes al començament: vuit dies que fa referència a un període d’una setmana i quinze dies o una quinzena que vol dir dues setmanes. Pot ser que ens confonguem a vegades amb aquest tipus d’expressions, ja que són diferents del finès, així que està bé veure-les també.

A més, vam veure què hi ha d’especial quan el pronom es va davant un verb començat amb el so [s]:

*Es cerca gent per treballar a Hèlsinki. -> Se cerca gent per treballar a Hèlsinki.

Aquest cas és un perfecte exemple de com la llengua té tendència a ser estètica i trobar la forma més útil.

Érem només tres estudiants a classe i per això no vam avançar molt. No vam parlar gaire de les lectures i tampoc vam començar el bloc 4, sinó que vam deixar tot això per al divendres. Vam dedicar la majoria de la classe a corregir els exercicis per practicar oracions de relatiu amb preposició, canvi i caiguda de preposició, gentilicis i passat simple. Aquesta vegada els exercicis van semblar bastant fàcils, encara que l’exercici de les oracions de relatiu amb preposició que va semblar un poc més complicades: ens va costar un poc distingir les diferents funcions gramaticals i saber quan s’ha d’eliminar la preposició de.

Al nostre parer està molt bé dedicar temps a la correcció dels exercicis perquè d’aquesta manera aprenem bé. Encara que ens dugui molt de temps, cal que tots els dubtes siguin abordats. D’aquesta manera tractem els exercicis al detall i veiem què hem de millorar: la millor manera d’aprendre és practicant mitjançant diferent tipus d’exercicis.

Per acabar vam parlar de les lectures comunes en general, si ens agraden o no i si hi ha cap cosa que podríem millorar. Vam decidir de tenir lectures petites totes les setmanes: això ens sembla bé, perquè així progressem a velocitat regular. També vam parlar de les diferències entre diferents tipus de textos i en Joan ens en va proposar alguns per a la pròxima setmana.

Jenna i Salla

Sessió 14, 2 de març del 2012

Per començar vam veure el passat simple. El passat simple es fa servir per expressar accions puntuals en el passat. Per parlar d’aquestes accions també es pot usar el passat perifràstic, que té el mateix significat però el passat simple és més formal i s’usa sobretot en alguns dialectes. Per construir-lo, a la primera persona del singular s’afegeix –í, a la tercera del singular s’afegeix la vocal de l’infinitiu, i a les altres formes s’afegeix –ar a la primera conjugació i –er a la segona. Un exemple:

Cantar; cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren.

Es posa una –gu- en els verbs que acaben en –c a la primera persona del singular del present. Per això es diu:

Moure; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren.

Tot seguit vam aprendre que es correcte dir: “He anat en moto”, però “He anat amb una moto vermella”. Anar en moto indica moure’s en el mitjà de transport moto, vol dir fer servir la moto com a vehicle. Anar amb una moto vermella indica anar en una moto específica, en un vehicle en concret. Això va quedar molt clar, però es té d’anar en compte perquè la pronunciació de “en” i “amb” és quasi la mateixa.

A continuació vam parlar de les lectures. Algunes lectures van ser recomanades i algunes no. No vam parlar molt del curs dels esdeveniments, sinó de quin tipus de lectura es tractava, si ens va agradar i si la recomanam. Vam constatar que tenim gusts diferents en diferents tipus de lectures.

Finalment dos amics d’en Joan ens van venir a veure: na Núria i en Joan. Per començar vam presentar-nos i ells se van presentar. Llavors vam fer la part oral de l’activitat final del bloc 3. Tothom havia triat un lloc a Hèlsinki, i la tasca era parlar d’aquest lloc per explicar als altres com és i com era abans i també altres coses. Els llocs van ser: Kauppatori, Korkeasaari, Päärakennuksen juhlasali, Suomenlinna i Porthania. També vam poder fer preguntes als visitants, i ells a nosaltres. Va ser molt interessant i divertit poder parlar amb els mallorquins.

Jenni i Tiina

Sessió 13, 29 de febrer del 2012

 Per començar vam veure algunes coses del Moodle, com el calendari de les entregues dels exercicis i el full de seguiment del bloc 3. A més en Joan va parlar un poc de l’examen de l’Institut Ramon Lull.

A continuació vam corregir els exercicis. Hi havia uns exercicis de l’estil indirecte, graus dels adjectius i oracions de relatiu. En Joan va destacar una cosa relacionada amb el verb venir. Els verbs anar, anarse’n i venir tenen un significant molt semblant i no s’han de confondre. Anar significa que ens desplacem, fem un recorregut. Anarse’n significa que abandonem un lloc per desplaçar-nos a un altre. Venir expressa el desplaçament cap a la persona que parla o cap a qui es parla.

Finalment vam veure unes coses amb les quals la gent sol fer errors:

“El cotxe en què va venir està espatllat” – aquí el pronom s’escriu què. Es tracta d’una oració relatiu. Si dins l’oració subordinada forma part d’un complement que necessita anar introduït per una preposició l’hem de situar davant el pronom relatiu. Quan això succeeix el pronom relatiu esdevé tònic i per això l’accentuem.

A més vam veure una altra frase:

“Parla de què no vindrà”. Primer de tot aquí la preposició sobra. En segon lloc què es incorrecte en aquesta frase perquè es tracta d’una conjunció i s’escriu que. No va quedar clar del tot quina és la forma correcta de dir-ho.

Jenni i Tiina

Sessió 12, 24 de febrer del 2012

Vam començar la classe amb una definició de reportatge, ja que la tasca final d’aquest bloc serà fer un reportatge en el que presentem un lloc. La forma d’un reportatge pot variar: pot ser un text, com en diaris i revistes, però també pot adoptar una forma audiovisual, com ara una presentació oral o un programa en la televisió o en la ràdio. En principi un reportatge sol ser extens i contenir informació diversa sobre el tema, complementada per anàlisi i explicació. Aspira a donar una imatge ben completa d’una situació o d’un lloc determinat. Per a construir aquesta imatge s’utilitzen recursos diferents: imatges, gràfics, citació i mescla de gèneres diferents.

A continuació vam parlar sobre les diferències que hi ha entre l’estil directe i l’indirecte. Això es relaciona amb la manera en què una citació és realitzada. L’estil directe es refereix a una reproducció exacta del que s’ha dit. Per a marcar aquest tipus de citació, es fan servir cometes o un guió i una referència a qui parla. Per exemple: “No m’atreveixo a sortir de casa després de les onze”, diu una dona que viu prop al parc. En l’estil directe és habitual posar-se en el moment de la discussió i per això s’usa sobretot el present. La gràcia de l’estil directe és que la citació queda ben precisa i a banda d’això crea una sensació d’actualitat.

L’altra manera és l’estil indirecte, en què la reproducció és més aproximada. La construcció de l’estil indirecte consisteix en una explicació del que s’ha dit acompanyada per verbs de parlar, com ara dir, preguntar, contestar, respondre, explicar, contar, opinar i considerar. Per exemple: Ell opina que l’augment de l’impost sobre la renda no és la solució. Canvis de persona i de temps són freqüents. Aquest estil serveix per a filtrar el que s’ha dit i seleccionar el més essencial des del punt de vista del tema. També fa que la estructura del text sigui més coherent, ja que no és rompuda per les citacions directes.

Tot seguit vam veure els graus dels adjectius, que serveixen per a fer descripcions i comparacions. Els graus són tres: positiu, comparatiu i superlatiu. El positiu és la forma “bàsica” de l’adjectiu, per exemple avorrit i avorrida. El comparatiu, més + adjectiu (+ que), per exemple més avorrit que, és utilitzat per a comparar alguna cosa amb una altra. Per a comparar també serveixen menys avorrit (que), per a dir la mateixa cosa al revés, i tan avorrit com, per a expressar que alguna cosa, des d’algun punt de vista, és igual que una altra. El superlatiu té moltes de formes: una construïda amb el sufix -íssim(a), per exemple avorridíssim, que és molt comú en el català; una construïda amb molt + adjectiu, per exemple molt avorrit, que no és exactament un superlatiu, però és utilitzada igualment. Per indicar un valor absolut, s’usa la tercera forma, construïda amb el / la més + adjectiu, per exemple el més avorrit.

Finalment, abans del debat, vam parlar un poc d’oracions subordinades de relatiu també anomenades oracions subordinades adjectives que funcionen dins de l’oració principal com a complement d’un nom. Encara que va ser només una breu introducció al tema, la idea va quedar clara ja que en principi coneixem els termes.

L’última cosa que vam fer a la classe va ser el debat. En Joan ens va donar uns fulls per a llistar arguments a favor i en contra, els seus contraarguments i algunes estratègies o recursos per a presentar els arguments. No vam tenir temps per a fer-ho abans del debat, però ho continuarem a casa. Hauríem pogut reservar un poc més de temps pel debat, ja que va quedar bastant curt. No estàvem a favor o en contra, sinó que havíem de presentar arguments des dels dos punts de vista i respondre als argument de les altres. D’aquesta manera va ser més una conversació que un debat. El fet que no vam adoptar una opinió i concentrar-nos en defensar-la va fer que semblés un poc difícil reaccionar als arguments de les altres, ja que havíem de canviar el punt de vista tot el temps. Però al final, com que la intenció va ser practicar l’argumentació, la forma del debat ens semblava bona.

Inari i Jenna