Sessió 22, divendres, 12 d’abril 2013

Per començar la classe vam veure el full de seguiment 5. A continuació vam parlar de la formació de paraules en català. La majoria de paraules en català evolucionen del llatí, es tracta de les paraules patrimonials, per exemple, cadira, taula i cel. Altres paraules que provenen del llatí són cultismes, o sigui, han conservat la forma llatina, així com tabla, càtedra i pòdium. D’altra banda, els dos procediments principals per crear noves paraules són la derivació i la composició. La primera consisteix a afegir un morfema derivatiu a una arrel, així es poden inventar noms, adjectius, verbs o adverbis, una bona mostra es martell > martellada amb el sufix – ada. Les paraules compostes es fan a partir de paraules ja existents o de partícules d’origen grec o llatí. En el cas de la composició patrimonial, es fan servir paraules ja existents en català, per exemple, menysvalorar (adverbi + verb). La composició culta es fa a partir de partícules d’origen grec o llatí, en concret, agorafòbia (-fobia d’origen grec així com la paraula àgora).

Després vam revisar el pronom partitiu en i la preposició de. Un cas pràctic és: Tinc dos cotxes. > En tinc dos. Amb el pronom partitiu en, s’elideix el nucli del sintagma nominal.

A continuació vam veure els diferents aspectes dels verbs fer i donar. En català el verb fer significa ‘dur a terme una acció, donar existència, crear, realitzar, mesurar’ mentre que el verb donar té la significació següent: ‘cedir, proporcionar’. En català, es fa servir molt del verb fer per formar expressions i locucions, o sigui, fer neu, fer boira, fer costat, fer nosa, etc. Amb el verb donar, es fan les expressions següents: donar un cop, donar una mà, donar una ullada, i etc.

En darrer lloc vam fer la lectura comuna 4 amb dos texts molt diferents. El primer es deia “Mitjons per terra”, és de l’obra Homes d’Isabel-Clara Simó i es tractava d’una història amorosa fracassada entre un home i una dona. Em va agradar la història perquè la llengua era bastant senzilla i el contingut lingüístic corresponia als meus coneixements de la llengua catalana. Tots vam pensar que l’home de la història era avorridíssim! El segon text era “Flor Negra” de Mercè Rodoreda i era massa difícil. El llenguatge era molt poètic i hi havia moltes paraules que jo desconeixia, per exemple, ungüent i palpentes. En resum, em va agradar la sessió perquè vam poder comunicar-nos en llengua catalana i també vaig aprendre moltes paraules noves.

Linda

Sessió 21, dimecres, 10 d’abril de 2013

Vam començar la classe parlant del temps. En Joan ens va recordar el vocabulari relacionat amb el temps, per exemple, com es diu amb el verb que hi ha pluja? Plou. Com es parla de la temperatura? Estem a 2 graus. Després, cadascú va inventar una predicció meteorològica com a mínim, quatre parts diferents del dia, parlant de les temperatures, del cel, del vent i del mar, etc. Jo vaig escriure el següent: Al matí, hi haurà uns quants niguls i estarem a dos graus. Al migdia el cel estarà destapat i farà sol. A la tarda començarà a ploure i farà vent. Al vespre hi haurà boira.

Segon, vam revisar les expressions del futur. Per parlar del que ha de passar, es pot emprar el futur simple, per exemple, demà plourà a bots i barrals. Aquesta forma verbal serveix per expressar qualsevol esdeveniment que hagi d’ocórrer en el futur. També es pot utilitzar el present d’indicatiu per referir-se a un esdeveniment que ha de tenir lloc en un període de temps molt proper, sobretot amb els adverbis avui, aquesta setmana, aquest mes, etc. Una bona mostra és aquesta setmana tinc massa treball. Amb el futur perfet es poden indicar accions ja acabades en un moment determinant del futur. Aquest temps verbal es forma amb el verb haver en futur i el participi del verb que hagem d’emprar, per exemple, demà haurà arribat a casa a les sis. I encara, quan es vol donar èmfasi al fet que en un moment concret algú estarà fent una cosa i no una altra, es pot fer servir el verb estar en futur seguit del gerundi, de fet, alhora estaré redactant la primera entrada del blog

Tercerament, vam veure el tractament interpersonal parlant dels pronoms amb els quals podem dirigir-nos al nostre interlocutor (tu, vós, vostè) i de les formes verbals relacionades. Se serveix del pronom tu amb les formes verbals i possessius de la 2apersona del singular i el pronom feble et quan els interlocutors ja es coneixen i hi ha confiança i igualtat en el tractament. Se sol emprar el pronom vós amb les formes verbals i possessius de la 2a persona del plural i el pronom feble us/vos per mostrar respecte i cordialitat. Fem servir del pronom vostè amb les formes verbals i possessius de la 3a persona del singular i els pronoms febles li i es quan volem assenyalar respecte i distància.

Després  n’Iitu va parlar de la seva campanya, que consistia a promoure el futbol femení del Barça. Vam veure els diferents significats dels verbs promulgar, promoure i promocionar.  Es fa servir el verb promulgar en un context judicial, vol dir, ‘aprovar una llei’. El verb promoure significa ‘afavorir alguna cosa’, mentre que s’empra el verb promocionar quan es vol fer propaganda per vendre alguna cosa.

Llavors vam parlar de les lectures. Jo vaig llegir L’Home invisible de H.G. Wells. El llibre em va agradar molt i el vaig recomanar. N’Inna va parlar de L’Escarabat d’or d’Edgar Allan Poe. Aquest llibre em va semblar molt interessant i el vaig escollir per a la tercera lectura. Na Rose va llegir el llibre La volta al món en 80 dies de Jules Verne. Penso que és molt important i útil llegir llibres i després parlar-ne. Llegint es poden aprendre moltíssimes coses.

Per acabar, vam parlar una mica de l’entrada lliure del blog. Després en Joan ens va dir que la llengua occitana és oficial a Catalunya, fet que em va sorprendre molt encara que ja sabia que el grau d’intel·ligibilitat mútua entre el català i l’occità és del 95 %.

Linda

Sessió 20, dimarts 9 d’abril 2013

Perquè en Joan va ser a Sant Petersburg no vam tenir classe el 20 de març, i aquesta classe va substituir-la. Vam fer els exercicis per practicar aquesta vegada tots junts a classe – cosa que em va anar  molt bé, ja que els adverbis i locucions adverbials de manera eren molt difícils. ‘A la babalà’ és potser la meva locució favorita de les que vam veure. En un dels exercicis hi faltaven també dièresis en algunes paraules i havíem de prestar-hi atenció.

Després dels adverbis vam parlar una mica dels participis i les estacions de l’any perquè no els oblidem. Aquestes coses van ser bastant familiars, i per això, fàcils. Al final de la classe tothom (excepte jo) va parlar de les seves campanyes publicitàries: viatges, cursos d’idiomes i el dia de no comprar res. No teníem temps perquè jo també hagués presentat la meva campanya, així que ho vaig fer a la classe següent.

Iitu

Sessió 19, divendres 5 d’abril 2013

En la sessió 19 vam parlar de, per exemple, l’imperfet de subjuntiu i refranys, vam corregir els exercicis i a més vam tenir una visitant, n’Inari, qui va parlar del campus de la llengua catalana.

Per què és necessari l’imperfet de subjuntiu? Com funciona i com podem formar-lo? Ja havíem parlat d’aquestes coses en la sessió anterior, així que ara vam repassar una mica. En Joan va recordar-nos algunes cosetes com, per exemple, la formació del subjuntiu dels verbs incoatius i la velarització en alguns verbs (moure à mogués, beure à begués, etcètera). 

 Després de repassar el subjuntiu vam veure els exercicis que teníem. El tema d’aquests exercicis va ser l’imperfet de subjuntiu –una vegada més­–, les exclamacions, Pasqua i refranys. Els tres primers van ser bastant fàcils però els refranys van causar problemes. Jo havia de buscar les respostes a Google quan feia els exercicis a casa però tot i així no havia comprès què volien dir alguns d’aquells refranys! Una cosa que li podria interessar a en Joan és que també en finès tenim alguns refranys relacionats amb les estacions, per exemple “Ei tuu kesää!” (“No vindrà/ve l’estiu!”), que s’usa per a expressar sentiments negatius i dubtosos, una mica com “mare meva”.

Després, com que ningú estava preparat per a presentar els seus anuncis (l’activitat final del bloc 4), n’Inna ens va parlar del seu “lloc” –el museu Ateneum de Hèlsinki–, és a dir el tema que havia escollit per a l’activitat final del bloc 3, perquè no era a classe quan les altres havíem presentat els nostres llocs.

Al final de la classe n’Inari ens va explicar què és el campus de llengua, que s’hi fa, on és i com es pot sol·licitar-hi una plaça. Em va semblar bastant interessant però no puc anar-hi aquest estiu, he de treballar, però na Linda i n’Inna hi aniran a l’estiu si les seves sol·licituds són acceptades.

Iitu

Sessió 18, 27 de març

Era dimecres i això significava que havíem de corregir exercicis per practicar, encara que a la darrera sessió també n’haguéssim revisat. Aquesta vegada eren sobre els ordinals, l’expressió d’idees contràries i els suggeriments. Quan corregíem l’activitat dels ordinals vam parlar de com s’escriuen de forma abreujada en català. En finès aquesta forma és molt senzilla, ja que només s’afegeix un punt darrere el nombre per indicar que és un ordinal i no un cardinal:

1 -> yksi (‘ú’) – 1. -> ensimmäinen (‘primer’);

2 -> kaksi (‘dos’) – 2. -> toinen (‘segon’);

3 -> kolme (‘tres’) – 3. -> kolmas (‘tercer’).

En català s’escriu, en tipus de lletra normal, la darrera lletra de l’ordinal, però si és plural s’escriuen les dues darreres lletres perquè es vegi si és masculí o femení:

primer -> 1rprimers -> 1rssegona -> 2asegones -> 2es.

També vam veure que a l’hora d’expressar idees contràries no sempre és suficient l’adverbi de negació. Per exemple, el contrari de tinc gana és no tinc gana, però i de tinc molta gana? Una opció podria ser no tinc molta gana, però simplement s’indica negació, és a dir, que no es té molta gana, però se’n pot tenir una mica, bastant, …, en canvi no tinc gens de gana, remarca la idea que la sensació de gana és zero.

A part d’exercicis vam comentar alguns aspectes dels continguts del Moodle que havien quedat pendents i vaig dir a les estudiants quan i on recuperaríem la classe de dia 20, i que al Moodle trobarien una lectura opcional sobre Pasqua, per si tenien temps i ganes de llegir-la i saber alguna cosa més sobre com celebrem aquestes festes.

Joan

Sessió 17, 22 de març

Com que el dimecres no hi havia hagut classe vam dedicar el divendres a corregir els exercicis per practicar. Hi havia un text breu sobre les falles, que havien estat aquella setmana, i a partir de la informació del text s’havia d’intentar convèncer algú per anar de viatge a València. La intenció principal de l’activitat era que les estudiants practiquessin els recursos de persuasió que haurien d’emprar a l’hora de preparar l’activitat final del bloc 4.

A part d’això, vam parlar dels ordinals, de com es formen en català. De l’ú al quatre les formes en català són especials perquè provenen del llatí (primer, segon, tercer, quart); a partir del nou s’usa la terminació –è/-ena/-ens/-enes, (vint -> vintè) tot i que de l’onze al setze només es canvia la posició de la síl·laba tònica (quinze -> quinzè) i, a vegades, es canvia la consonant final del numeral (nou -> novè, deu -> desè); del cinc al vuit hi ha dues opcions, la llatina i la “catalana” (quint/cinquè, sext/sisè, sèptim/setè, octau/vuitè). És, per tant, un sistema bastant lògic, però cal anar alerta amb l’ortografia i els casos especials que hi pugui haver.

També vam parlar de la lectura comuna 2, que era un conte breu de Mercè Rodoreda, “El bitllet de mil”, i un reportatge sobre la marca Bacardí. El reportatge va ser fàcil, però el conte va resultar difícil i complex, sobretot pel lèxic i també perquè l’autora no ho explicava tot, sinó que el lector s’havia d’imaginar què passava en una pausa en què hi ha dos asteriscs. A més, va servir per comprovar que no sempre hi ha una única interpretació sobre el que es diu en un text literari. Si haguéssim tingut més temps n’hauríem pogut discutir i veure si arribàvem a un acord.

Joan

Trobada a Sant Petersburg

Records de Sant Petersburg

Records de Sant Petersburg

Del 17 al 20 de març es va fer a Sant Petersburg la segona trobada internacional de professors i estudiants de català a l’exterior. La trobada va ser organitzada per les lectores de les universitats de Sant Petersburg i de Moscou, amb la col·laboració dels estudiants de català, els departaments de les universitats i altres persones i institucions.

Hi havia estudiants i professors que van arribar de llocs ben diversos, tan “llunyans” com Santiago de Compostel·la o Torí, o tan “propers” com Moscou. Finlàndia (i Mallorca) també hi van ser presents perquè el lector i una estudiant, n’Inari, també s’hi van apuntar. Això sí, s’hi van afegir el dilluns dia 18 perquè el vaixell partia de Hèlsinki dia 17 a l’horabaixa.

Les activitats van ser molt diverses i interessants, la majoria de caràcter literari o cultural, com ara la visita a la casa museu d’Anna Akhmàtova, amb una guia quasi immòbil; la visita i la xerrada a la Casa Puixkin, on hi ha vertaders tresors, com ara manuscrits de versions russes d’obres de Ramon Llull, i passadissos eterns per on és fàcil perdre’s; xerrades sobre el modernisme i sobre Montserrat Roig o visites a la fortalesa de Pere i Pau. També hi va haver temps per gaudir, una mica, de la vida nocturna i de la gastronomia que ofereix aquesta ciutat, gràcies a la bona organització i al bon ambient que hi va haver tot el temps. I tot això, en català!