Sessió 16

Divendres, 15 de març 2013

Vam començar la classe de divendres veient què es va fer a la sessió anterior. També vam veure el full de seguiment del bloc 4. Hi surten, per exemple, l’imperfet de subjuntiu i de la persuasió. En Joan ens va recordar que no tindríem classe el dimecres següent perquè va a Sant Petersburg. Si recordo bé, no vam veure continguts.

Després vam parlar d’anuncis. Primer vam veure anuncis que ja havien vist el dimecres. El primer va ser de la Generalitat de Catalunya, que animava a parlar català. En segon lloc vam veure varis anuncis de Spanair. Em van agradar, perquè em van entrar ganes d’anar de viatge. També hi havia un anunci de Nike. Al principi no el vaig entendre. En Joan ens va explicar que en català tenir pebrots significa tenir valor i ja era fàcil de comprendre. Finalment vam veure un anunci de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) i uns vídeos de la Generalitat de Catalunya i d’Estrella Damm. Els vídeos eren un poc irritants i massa alegres i vivaços. En general, va ser un poc difícil entendre la idea dels anuncis, perquè eren anuncis per als catalans i així relacionats amb la cultura catalana.

Rose

Sessió 15

Dimecres, 13 de març 2013

 

No vaig ser a classe, així que no sé què van fer. Suposo que van corregir els exercicis que ja és un costum. Segons Moodle també van veure topònims i gentilicis dels Països Catalans i d’altres regions i països. A més, van començar amb els anuncis.

 

Rose

 

Sessió 14

Divendres, 1 de març 2013:

Vam començar la classe corregint l’últim exercici dels exercicis per practicar VI que no vam corregir el dimecres. Vam parlar d’estil directe i indirecte i dels canvis de temps, possessius, etc. Sembla fàcil però sempre quan he de fer els canvis, no presto suficient atenció i oblido moltes coses. Per exemple, havia oblidat canviar molts possessius i havia fet servir pocs connectors. Corregint l’exercici, vam aprendre que quan l’entrevista és vella, es canvia tot el que és en present a l’imperfet però si no fa molt de temps del moment quan es va fer l’entrevista, es pot fer servir el present també. Si es canvia tot a l’imperfet, s’han de canviar les paraules com ara també. A més en Joan va mencionar que el verb anar sempre necessita un complement de lloc, i això és una cosa que jo moltes vegades no recordo.

Segon, vam parlar dels llibres que havíem llegit a casa. M’havia agradat molt llegir el llibre perquè va resultar molt més fàcil llegir en català del que pensava i m’havia agradat veure que de veritat he après català durant els sis mesos que l’hem estudiat. Totes van explicar una mica els llibres que havien llegit i també havien de dir si els recomanarien o no. Jo vaig començar explicant el llibre que es diu Viatge al centre de la Terra, escrit per Jules Verne. Les altres havien llegit Els esports d’equip, L’escanyapobres i Qui és culpable. La discussió dels llibres em va agradar molt perquè vam parlar totes un poc en lloc d’escoltar en Joan tot el temps.

Després, vam parlar dels gentilicis, que són paraules que indiquen d’on és algú. Per exemple, algú de Catalunya és català, algú de Barcelona és barceloní i algú d’Eivissa és eivissenc. Les terminacions més comunes de gentilicis són –í, –nès, –à i –enc però també hi ha moltes paraules que no tenen aquestes terminacions: per exemple alemany, que és algú d’Alemanya o andalús, algú que ve d’Andalusia. Aquestes paraules no són d’origen català i per això són diferents.

Vam continuar la classe parlant del passat simple. El passat simple es fa servir com el passat perifràstic, que ja vam aprendre al principi del curs inicial. Vam veure com es conjuguen els verbs en passat simple i en Joan ens va explicar que especialment la primera persona del passat simple no es fa servir gaire i que generalment el passat simple s’usa només en situacions formals, excepte en el valencià i en balear.

Al final, no vam tenir temps per les presentacions dels reportatges però totes vam explicar de quin lloc parlarem en reportatge. Vam decidir que les presentarem divendres el 15 de març.

Aquesta classe em va semblar interessant i em va agradar molt perquè durant la classe vam parlar molt més que normalment i així vam practicar com parlar català també. Durant les presentacions de les activitats finals també parlem, però normalment només llegim el que hem escrit a casa, i per això no havíem practicat com parlar sense preparar-ho abans, com normalment s’ha de fer en situacions a fora de classe.  

Inna

Sessió 13

Dimecres, 27 de febrer 2013:

Per començar la classe, en Joan ens va parlar una mica dels certificats de català de l’Institut Ramon Llull. Ara ja ha començat el termini d’inscripció i a Moodle podem veure exemples dels exàmens dels nivells diferents. Si hi ha tres persones o més que volen fer l’examen del mateix nivell a Hèlsinki, s’organitzarà l’examen. També vam mirar el blog de l’assignatura, on ja hi ha els textos que vam escriure al curs inicial. A més, s’hi poden llegir els textos sobre classe que escrivim durant aquest curs en lloc dels diaris.

Després, com sempre, vam corregir els exercicis per practicar. Aquesta vegada em va semblar útil perquè un dels exercicis em va resultar difícil. Amb el primer i segon exercici no vaig tenir problemes però el tercer no l’havia fet perquè no sabia què s’havia de fer. Al final, no va ser gaire difícil quan ja vaig entendre les preguntes. Tot i que el segon exercici no em va resultar difícil, em va semblar interessant corregir-lo perquè vam parlar de quan s’utilitza l’imperfet i quan el passat perifràstic/simple. Sembla que és molt simple però en realitat no ho és i jo sempre tinc problemes amb això. No vam tenir temps per a acabar de corregir els exercicis i vam deixar l’últim exercici per la classe de divendres i vam parlar una mica de l’activitat final 3, el reportatge que hem d’escriure. Vam mirar la pauta per preparar el reportatge perquè el divendres ja ens tocarà presentar-los.

Inna

Sessió 12. Divendres, el 22 de febrer

No recordava ja bé què hem fet, perquè estava malalta, però fent una ullada en el Moodle ja és més clar: Per començar el professor ens ha explicat l’ús del pronom es davant els verbs que s’inicien amb el so [s]. Els pronoms tenen múltiples formes en català, sempre d’acord amb els seus contextos. En el cas en què hi ha riscos que la paraula següent es confon amb el pronom precedent, és millor fer modificar el pronom. Es gira cap per avall: se. D’aquesta manera sona més clar, per exemple es cerca esdevé se cerca. És més fàcil de captar. Després hem discutit llargament el relatiu compost i els canvis o caigudes de preposicions quan apareixen davant conjuncions. Per primera vegada aquest any m’he sentit perduda. Com pot ser tan complicada una cosa petitíssima! Després d’haver considerat el tema profundament en la meva ment m’he dit que no pot ser tan difícil. Simplement s’ha tornat més difícil per ser massa polèmics. Com més parlem d’una cosa més complicada sembla. Després de la classe hem continuat discutint-ho amb una amiga de la classe i ens hem dit que segurament difereix poc del castellà. Però en català sí hem de tenir en compte si es tracta d’una oració subordinada substantiva (és diu que es pot canviar amb això o allò): en aquest cas no es pot utilitzar la preposició. A més hem de pensar de quines preposicions es tracta, perquè la caiguda només afecta les preposicions a, en, amb, de. En cas d’introduir infinitius darrere un verb amb les preposicions amb o en, les hem de canviar a a o de. Potser ens convendria a tots que revisem els continguts de la sessió 12, és a dir, les preposicions, junts. Per terminar la classe hem fet uns debats ràpids en grups de quatre persones, dues contra dues. El tema: la independència de Catalunya o no. Molt bé, molt activador, molt bé! Però hauríem de fer més exercicis d’aquest tipus perquè una vegada només ens dóna la idea de com debatre. Si ho intentéssim amb temes més apropiats als finlandesos, els debats podrien ser més animats. Però està bé.

Heidi

Sessió 11. Dimecres, el 20 de febrer

Dimecres i l’aula oberta. No hem d’esperar la clau. Bé. Després dels quasi ritualístics exercicis que alguns havien fet a casa (i explicacions exhaustives sobre els verbs veure i veure-hi), vam parlar d’un nou tema: els reportatges. Un reportatge és un tipus de text periodístic, bastant semblant a l’article (que, potser, és el gènere textual periodístic, com a dir, normatiu). Hi han, però, algunes diferències i podem dir simplement que el reportatge és un article, amb algunes característiques pròpies. Un article sol ser molt actual i bastant breu, compacte. Un reportatge sol ser més llarg i parlar del seu tema de manera més exhaustiva amb detalls i informacions més profundes i, potser, d’un aspecte ben restringit. Llavors, a la gramàtica. Vam parlar de dues maneres de reproduir frases d’altra gent: estil directe i estil indirecte. El primer és, simplement, una citació – el segon pot ser més complicat. L’estil indirecte és una manera textual en la qual les citacions fan part del text com elements inclosos. Això significa vàries coses. En primer lloc, les citacions d’estil indirecte han de concordar gramaticalment amb els altres elements del text. Per exemple, jo puc dir “Vaig néixer a Helsinki”, però “indirectament” podria ser “Vaig dir que havia nascut a Helsinki”. Vam també veure un exemple d’un reportatge audiovisual sobre Antoni Tàpies, que va ser un dels artistes catalans més importants dels nostres temps. Com sempre, no vaig sentir gaire bé el que diuen en els programes televisius.

Juho

Sessió 10

Divendres, 15 de febrer 2013:

La sessió de divendres vam començar revisant algunes coses dels continguts de la sessió passada. En Joan va explicar la diferència entre les expressions pot ser i potser. La primera s’usa amb una oració subordinada i el subjuntiu, mentre que l’altra és sinònima de possiblement i s’usa amb l’indicatiu. També vam veure com funciona el pronom hi, que fem servir per a substituir diferents complements verbals. El seu ús em sembla una mica complicat perquè no existeix un pronom igual en castellà ni en finès. Hauré de practicar-lo molt per a entendre bé quina és la seva funció en cada cas.

La resta de la classe ens vam dedicar a preparar el debat. Cadascú havia pensat a casa uns arguments a favor i en contra de la independència de Catalunya. Vam parlar junts dels arguments i del tema en general. Em va agradar molt aprendre algunes opinions i arguments que tenen els espanyols sobre el tema. Em va fer molta gràcia sobretot l’argument sobre el futbol: si Catalunya fos independent, no es podria jugar el Clàssic entre el Barça i el Reial Madrid! Per acabar, vam pensar en diferents estratègies que podríem usar al debat.

Com que va ser un tema tan interessant i va inspirar molta conversació, al final no vam tenir temps per a fer el debat aquest dia i vam decidir fer-lo el divendres següent.

Hanna