Mafalda i els seus amics

Mafalda (Font: Infoescola)

De caràcter físic, Mafalda és petita, baixa i mona. Té el cap molt gran, cames curtes i els cabells negres i gruixats. Els seus ulls són negres i petits. El seu nas és rodó ila seva boca és gran. De caràcter, Mafalda és curiosa, imaginativa i llesta per la seva edat.

Malgrat que té sis anys li agraden coses d’adults. És una noia molt crítica i preocupada per la situació del món. Li agrada llegir, jugar a escacs i escoltar les notícies i els Beatles. A més, li interessen la política, els drets humans, la pau i la democràcia. Creu en la igualtat de sexes. Odia la sopa.

La família de Mafalda (Font: Maestra de Infantil)

Mafalda viu a l’Argentina amb la seva mare, el seu pare i el seu germà petit, Guille. El nom de la seva mare és Raquel. El nom del seu pare no se sap. Viuen en una urbanització de classe mitjana. El seu pare és oficinista i la seva mare és mestressa de casa. Mafalda va a l’escola primària. Allí li agraden especialment la història i l’anglès, perquè vol ser traductora de l’ONU. No obstant això, algunes coses que s’ensenyen a l’escola són massa fàcils per a ella.

Els seus amics són Felipe, Susanita, Miguelito, Manolito i Libertad.

Felipe (Font: Todohistorietas)

Felipe té un any més que Mafalda però sembla més nen que ella. És un angoixat de la vida i gairebé sempre està pensant en les tasques que no fa.

Susanita (Font: Un baile for 5)

Susanita és la millor amiga de Mafalda. Representa la visió prototípica de la dona. El seu gran objectiu en la vida és casar-se i tenir molts fillets. Es porta malament amb Manolito per la qual cosa contínuament s’estan insultant.

Miguelito (Font: Mafalda Dreamers)

Miguelito és el més petit del grup. Viu a prop de Mafalda. No es porta malament amb ningú del grup però a causa de la seva edat i la gran imaginació sempre fa qüestions absurdes i deduccions sense sentit.

Manolito (Font: Noticiasdot)

Manolito és fill d’un botiguer. La seva meta és tenir una gran cadena de supermercats. Li agrada la sopa i odia els Beatles. No es porta bé amb Susanita.

Libertad (Font: Mdoloresal.wordpress.com)

Libertad és molt baixa. Té idees similars a les de Mafalda però més radicals i restrictives. La seva mare és traductora de llibres en francès i viuen en un petit apartament però s’esforcen a demostrar que és més gran del que pareix.

Susanna

Fonts: Wikipedia i Mafalda Dreamers

Anuncis

Halloumi amb quinoa

Hola a tots!

Avui et presento una de les meves receptes favorites. És també molt fàcil i ràpida! Necessites solament quinoa, algunes verdures, tomàtiga triturada i halloumi. Aquesta recepta està molt bé en particular si ets un estudiant o una estudianta, perquè no costa molt però és saborosa,  també si tens pressa quinoa amb halloumi és el teu salvador! Així, aquí està!

Halloumi amb quinoa (per a quatre persones)

ingredients:

quinoa (dos decilitres)

dues pastanagues

un bròquil petit

mongetes verdes (una capsa)

castanyes d’aigua (un pot)

halloumi (un paquet)

tomàtiga triturada (un pot)

Bull tres decilitres d’aigua i posa-hi quinoa (bull 15 minuts). Renta les pastanagues (i pela-les), el bròquil i les mongetes. Talla tots les verdures i el halloumi. Daura les peces de halloumi en una paella amb oli d’oliva i posa-hi les verdures també. Fregeix fins que les verdures són suaus. Quan la quinoa es cuina posa-la en la paella. Mescla la tomàtiga triturada amb els ingredients i cuina durant cinc minuts. Menja! 🙂

Escriuré de nou la propera setmana! Crec que el tema de la pròxima vegada serà l’esport d’hivern, perquè m’agraden molt el surf de neu i el patinatge.

Bon cap de setmana!

Linda

Halloumi amb quinoa

Joan Manuel Serrat

Foto: http://ring.cdandlp.com/disclo/photo_grande/114809628.jpg

Joan Manuel Serrat i Teresa és un cantant molt conegut que va néixer al barri del Poble-sec, Barcelona, el 1943. Des de molt petit cantava i tocava la guitarra, però la seva carrera musical professional va començar el 1965 quan va treure el seu primer disc Una guitarra i quan va actuar als programes de ràdio per primera vegada.

Serrat es considera com el pioner del moviment musical català, “Nova Cançó”. Amb el grup Els Setze Jutges va revolucionar el panorama musical de l’època de la dictadura, cantant obertament en català. El 1967 s’edita el seu tercer disc, Paraules d’amor, que es convertirà en el primer disc en català que obté el número 1 en les llistes de venda espanyoles.

El 1968 s’anuncia que Serrat serà el representant d’Espanya a Eurovisió, però al final no hi vol participar perquè no li deixen cantar en català, encara que ja va treure el seu primer disc en castellà el mateix any.

El 1971 s’edita el disc que serà el més important i el més venut de la seva carrera, Mediterráneo. El 1975 va haver de retirar-se a l’exili a Mèxic per haver criticat la societat franquista, però va tornar a Barcelona l’any següent. Durant els anys 1980-2000 va fer diverses gires per Espanya i Amèrica Llatina, cantant tant en castellà com en català.

A la dècada del 2000 i l’actual, li han atorgat moltíssims premis. El 2004 El Periódico de Catalunya li va donar el premi Català de l’any, pels seus quaranta anys de carrera, el 2007 el Parlament de Catalunya el va premiar amb la Medalla d’Honor pel seu treball a favor de la llengua catalana i el 2010 li van atorgar el Premi de la Ciutat de Barcelona. A més, ha rebut diversos doctorats honoris causa de part de moltes universitats catalanes, espanyoles i americanes.

Últimament ha actuat amb regularitat amb el cantautor madrileny Joaquín Sabina amb qui continua omplint sales de concerts i venent discs d’èxit, tot i que el dia 27 d’aquest mes de desembre Joan Manuel Serrat celebra el seu 70è aniversari. 

Paula

Curs de tardor 2013

A hores d’ara el curs inicial de català d’aquesta tardor ja és gairebé història. Només queda posar les notes perquè formi part del passat, però encara que no n’hagem dit res al blog, sí que ha existit.

Ha estat un curs reduït, tant pel nombre d’estudiants com pel fet que hi ha hagut una sessió menys de classe, només vint-i-cinc, però no hi han faltat els panellets. Aquest any la novetat va ser que n’hi havia que estaven coberts d’avellana, i que hi havia més varietat de panellets vegans, sense ou. No ens els vàrem menjar sols, sinó que els vàrem compartir amb nou catalanoparlants d’arreu dels Països Catalans (Andorra, Mallorca, Catalunya i País Valencià) i de Finlàndia. Al final vàrem poder tastar una mica de mistela, amb la qual cosa la Castanyada, encara que fos dia 29 de novembre, va ser més completa que la dels cursos anteriors.

Panellets del 2013: selecció vegana; avellana, pinyons i bàsics; cafè i xocolata i coco

Aquest curs també ha estat més reduït pel que fa al nombre de blocs, només cinc; entregues del diari, només dues, de les quals una és per al blog i activitats finals. Ha estat un curs més compacte i més centrat en el dia a dia, on també hi ha hagut temps per esmentar la realitat social de les zones catalanoparlants.

La setmana que ve arribaran les entrades dels estudiants, i també informació sobre els cursos del semestre de “primavera”: el curs de continuació i el de sociolingüística. Per fer aquests cursos cal arribar al mínim d’estudiants matriculats (cinc), així que esperem que l’any nou i, sobretot, els Reis, ens duguin estudiants per seguir endavant, que no hi ha cap lloc on cremar carbó 😉