Sessió 10, 17 de febrer del 2012

Per començar, vam repassar els recursos lingüístics per expressar opinió al Moodle. Tot seguit vam parlar de la diferència entre les expressions pot ser i potser. Pot ser es pot substituir per és possible (que). Potser és un adverbi i es pot substituir per possiblement, probablement o segurament.

Després, vam parlar de l’ortografia i dels sons del català. Vam veure com es formen els plurals de substantius que acaben en sibilant. La formació ens va parèixer bastant clara després d’haver-ho vist, però és segur que quan hem de formar aquestes formes a l’hora d’escriure textos per nosaltres mateixes, de tant en tant oblidem com es formen correctament. És clar que cal intentar recordar els derivats i d’aquesta manera deduir la forma plural.

A continuació, vam veure verbs de la segona conjugació. Aquí s’han de recordar molts de detalls. Vam veure tres grups de verbs de la segona conjugació que són diferents perquè acaben en lletres diferents. Són verbs de la segona conjugació que acaben en –c i a vegades es consideren irregulars.

Exemples:

Verbs acabats en –ndre i –ldre: Vendre, venc, vens, ven, venem, veneu, venen.

Verbs acabats en –ure: Beure, bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen.

Verbs acabats en –éixer i –èixer: merèixer, mereix(o), mereixes, mereix, mereíxem, mereíxeu, mereixen.

No obstant això, si pensem un poc, podem adonar-nos que les difícils formes irregulars tenen sentit: és més fàcil dir bevem que *beuem, així que segurament almenys amb el temps les aprendrem.

Després, vam veure el complement de règim verbal que ens sembla ja bastant familiar perquè ja ho hem vist per exemple quan hem parlat de complements directes i d’algunes altres coses.

A més, vam continuar veient en quines situacions i contextos feim servir el verb veure i quan usam veure-hi. Hi substitueix diferents complements verbals. Quant al complement predicatiu, pot ser que a vegades sigui difícil reconèixer-ne i, per exemple, entendre si algú diu: S’hi posa. Quan la veiem escrita és clar, però segurament és difícil entendre-ho de seguida quan escoltem algú parlar perquè la gent parla molt ràpidament i pot ser que no tinguem temps de notar que hi ha es i hi junts en la frase. Exigeix temps aprendre a entendre la llengua parlada, així que hem d’estar sempre atents.

Per acabar vam fer el debat sobre el servei militar. Primer de tot vam preparar les nostres argumentacions durant alguns minuts. En segon lloc, unes van plantejar arguments a favor del servei militar, i altres en contra. El debat va ser interessant, i tothom tenia bons arguments. Pensem que hauria estat encara més interessant si haguéssim estudiat el vocabulari del servei militar abans per poder usar els recursos i les estratègies millor.

Jenni i Salla

Anuncis

Sessió 9, 15 de febrer del 2012

Vam començar veient la distribució dels punts i avaluació. Tot seguit, vam veure al Moodle les coses de la sessió anterior: per exemple, com i quan s’usen les expressions bé/malament i bo,bon,bona/dolent,-a,mal,-a. A aquestes informacions vam afegir alguns apunts:

És difícil de fer. = És mal de fer.

És fàcil de fer. = És bo de fer.

  • bo/mal + de + infinitiu = fàcil/difícil + de + infinitiu

Malamentés un adverbi. Aquí alguns exemples de frases on s’ usa:

El meu oncle  mal de cap i es troba malament
Na Sofia toca la guitarra molt malament.

Dolentés un adjectiu i s’usa en frases com, per exemple:

Les drogues són dolentes per a la salut.
No t’ajuntis amb gent
dolenta.

Tot això ens va quedar bastant clar, especialment després de tots els exercicis. A continuació, vam repassar un poc els condicionals amb l’ajuda del Moodle. Hi vam veure també els texts breus que hauríem de llegir: en Joan ens va aconsellar que els llegíssim primer sense veure les explicacions de les paraules.

A més dels exercicis de les paraules que hem mencionat, vam corregir els exercicis de condicionals: en aquest exercici havíem de formar les formes adequades dels verbs. Quant al condicional, és bastant clar però pot ser que a vegades ens confonguem amb accents a causa del castellà, i per equivocació podem afegir l’accent quan en català no s’empra: *aniría → aniria.

Després, vam parlar del debat i dels temes: podíem elegir entre temes com pena de mort, eutanàsia, ingrés bàsic, servei militar i alguns més. Finalment, amb una votació, vam triar el tema del nostre debat que començaríem a fer a la pròxima sessió: el servei militar. A més, vam veure quines fórmules per expressar l’opinió podríem emprar en un debat, per exemple:

· cal que, s’ha/s’hauria de

· és necessari/convenient que

· convé que.

També vam fer una llista de les estratègies que podem usar en un debat, la qual cosa va incloure, entre altres, exemples, comparacions, beneficis i hipèrboles. Alguns d’aquests termes ens són familiars ja del batxillerat, però fal·làcies, demagògies i analogies eren primer un poc difícils d’entendre. Per acabar la sessió, vam veure com faríem una ressenya d’un dels llibres que llegirem o ja hem llegit.

Jenni i Salla

Sessió 8, 10 de febrer del 2012

Al principi de la classe vam parlar un poc de l’ortografia i la pronunciació de les següents paraules:

  • deu (el nombre 10) [Ɛ]

  • déu (la divinitat) [e]

  • deu (del verb deure) [ə]

Va semblar fàcil entendre la diferència però més difícil pronunciar les paraules correctament. Intentarem posar més atenció a la pronunciació…

Tot seguit vam parlar dels llibres que havíem llegit. Cadascú va contar breument el seu llibre, si li havia agradat, i si el recomanaria o no. Va ser interessant saber què havien llegit les altres, encara que semblava un poc difícil intentar expressar-se en català. No obstant això, és exactament aquest tipus de pràctica que necessitem.

Després vam veure com s’usen les paraules bo/dolent, bé/mal, bé/malament:

  • bo i dolent són adjectius i vénen darrere el nom, per exemple: cotxe bo

(davant del verb s’usa bon i bona: un bon cotxe, una bona vida)

  • i mal són noms: ‘El mal de la societat’,has de fer el bé’

  • i malament són adverbis: ‘Ho ha fet bé/malament.’

En Joan ens va explicar que es pot dir ‘estar bo’ i ‘estar bé’ però no signifiquen la mateixa cosa: si es diu ‘està bo’, vol dir que algú està en bona forma físicament o que està bé de salut i ‘està bé’ es refereix a l’estat d’ànim o a l’estat general.

A més vam parlar de debats i vam establir que un debat consta de tres parts: una presentació del problema o de l’assumpte, els arguments i els contraarguments i una conclusió amb propostes de solucions.

Després d’això vam veure com es forma el condicional, que en català -com també en castellà però no en finès- és considerat part del mode indicatiu. Les formes regulars es construeixen a partirde l’infinitiu del verb i el sufix personal, d’aquesta manera:

Cantar

Témer / Poder

Dormir

Servir

cantaria

temeria /podria

dormiria

serviria

cantaries

temeries / podries

dormiries

serviries

cantaria

temeria / podria

dormiria

serviria

cantaríem

temeríem / podríem

dormiríem

serviríem

cantaríeu

temeríeu / podríeu

dormiríeu

serviríeu

cantarien

temerien / podrien

dormirien

servirien

També vam veure algunes formes irregulars i alguns exemples de l’ús del condicional:

  • Jo faria la volta del món si fos ric.

  • M’agradaria anar al parc.

  • Voldria aquests sabates (si pogués ser).

Vam passar els últims minut pensant temes pel debat que haurem d’organitzar i com que no teníem gaire temps, vam concloure molt ràpidament amb els següents: la llibertat d’elecció d’estudis a la universitat, la pena de mort, l’eutanàsia, el transport públic i privat.

El que vam veure sobre el debat va quedar un poc solt (potser perquè no teníem gaire temps) i esperem que continuem parlant del debat durant les pròximes classes. Preferiríem que parléssim més sobre els temes i ens preparéssim bé per als debats que farem. Podríem arreplegar vocabulari i frases sobre els temes que elegirem per a preparar-nos millor i ja que no ens sentim molt segures amb parlar espontàniament, podríem practicar un poc abans del debat real.

Jenna i Tiina

Sessió 7, 8 de febrer del 2012

Vam començar la classe i el segon bloc amb algunes coses pràctiques. Per exemple, en Joan ens va informar que introduiríem alguns canvis al calendari del curs.

Després d’això vam passar la majoria de la classe parlant d’Antoni Tàpies, un artista català que va morir recentment. Vam veure un vídeo on ell contava com solia treballar com artista, i també vam mirar algunes de les seves obres per Internet. El seu estil ens va parèixer interessant i sobretot molt original; l’artista utilitzava freqüentment certs símbols, com ara lletres i creus, i també materials impropis de la pintura en les seves obres. Tot això var ser ben interessant perquè no sabíem res d’ell abans d’aquella classe. Ens agrada la idea d’aprendre més sobre la cultura catalana ja que encara no la coneixem bé.

A continuació vam mirar el full de seguiment del bloc 2. El tema del bloc 2 serà el debat i l’argumentació, així que en el full de seguiment hi havia dues preguntes sobre l’argumentació seguides d’unes preguntes gramaticals. En Joan ens va explicar les preguntes i tot va semblar bastant clar.

Tot seguit vam corregir els exercicis per practicar el subjuntiu, els participis i els demostratius, totes les coses de què havíem parlat l’última vegada. Hi havia també un exercici del complement directe, cosa que ens semblava bé, ja que l’ús del complement no havia quedat clar a tothom a les classes anteriors. En general els exercicis van parèixer bastant fàcils però molt molt útils per a repassar les coses que ja havíem après.

Encara que no sempre tinguem temps, ens agradaria que continuéssim corregint els exercicis a classe perquè d’aquesta manera és més fàcil preguntar si hi ha alguna cosa que no entenem. Si només tenim les solucions al Moodle i no tenim cap termini per a fer els exercicis, pot ser que no els fem o que no ens recordem preguntar els dubtes. Però és clar que si alguna vegada simplement no tenim temps, podem corregir els exercicis a casa també.

Jenna i Tiina

Sessió 6, 3 de febrer del 2012

Vam començar la sessió amb un poc d’informació de Catalunya. El 3 de febrer se celebra Sant Blai, que és algun tipus de sant que beneeix dolços. A més de la llengua, és interessant aprendre aquestes coses de cultura.

En primer lloc vam veure els verbs irregulars en subjuntiu al Moodle, i tot seguit, vam veure un altre ús del subjuntiu, en ordres negatives. En principi és el mateix que en castellà; l’imperatiu afirmatiu té un propi mode verbal; tanca la porta! i l’imperatiu negatiu és el subjuntiu; no tanquis la porta. Si fem servir els pronoms dels complements, en imperatiu els posem darrere el verb: tanca-la i en subjuntiu davant: no la tanquis. A més, en Joan ens va recordar que en català no es pot emprar l’infinitiu com un imperatiu (*No fumar), com es fa en castellà.

Després vam parlar sobre la diferencia entre verbs com sentir – escoltar i veure – mirar. Tots es refereixen a la percepció d’un estímul, però el primer verb de les parelles és acció involuntària, només la percepció, i el segon significa que s’hi presta atenció. És una cosa bastant clara; hauria estat més interessant concentrar-nos en les diferències, quan no és obvi quin hem d’escollir. Quant a sentir, és interessant que la paraula sentit sigui un hiperònim de totes les funcions perceptives: vista, oïda, olfacte, gust i tacte.

A continuació, vam veure vocabulari d’alguns serveis, com el d’hospital i de les emergències i també vam veure gerundis, expressions de lloc, demostratius i participis. Els participis no van semblar massa difícils, però és possible que ens confonguem amb ells, perquè hi ha una tendència de concordar els participis segons el gènere i el nombre de la paraula, per exemple Les havíem rebudes. Aquest fenomen passa només quan el complement es posa davant del verb; analògic a l’estructura X és/està <participi>:

  • la porta està tancada

  • la pel·licula és vista

  • he vist la pel·licula → l’he vista

Pel cap de setmana vam tener exercicis on havíem de practicar subjuntiu, participis i demostratius. També haviem de redactar la tasca final del bloc 1, que és una notícia. Les indicacions van ser clares i els requisits ben motivats; són coses que hem vist, i a l’activitat les posem en pràctica. No obstant això, sis complements directes substituïts en 150200 paraules són bastants, i és difícil redactar un text que soni natural amb aquesta restricció.

Inari i Salla

Sessió 5, 1 de febrer del 2012

Per començar la classe i el febrer, vam parlar un poc de l’any que té 366 dies i s’anomena any bixest o any de traspàs. Ens van interessar els noms, i vam mirar l’etimologia. La entrada de bixest al diccionari.cat és així:

del ll. bĭsĕxtus, -a, -um ‘dia que cada quatre anys s’intercalava entre el 24 i el 25 de febrer’, segons la manera de datar dels romans, comp. de bis ‘dues vegades’ i sextus ‘sisè’.

La paraula corresponent en castellà és bisiesto; la e ha diftongat i la x ha canviat a s. En català i castellà existeix l’ordinal sext(o)/sexta, però les paraules fixades com bixest i bisiesto (i de la mateixa manera, siesta) s’han transformat segons la fonologia de la llengua.
Traspàs és més transparent; ve del verb traspassar, que és ‘passar a l’altre costat’. (El verb té també un sentit de morir – una metàfora comuna, passar d’aquest món a un altre.)

Després de parlar de l’any bixest vam continuar veient algunes coses al Moodle. Vam repassar el que havíem vist a la sessió anterior, com el complement directe, i també algunes coses noves, per exemple seccions de notícies. Tot seguit, vam veure com faríem el blog i què hi hauríem d’escriure.

A continuació, vam corregir els exercicis per practicar el complement directe. Aquests exercicis ens van semblar en general bastant clars, encara que, per exemple, pot ser que a vegades ens confonguem amb ho i el. De totes maneres, aquests exercicis eren molt útils i a més, contenien vocabulari útil respecte a les notícies.

Després vam veure el gerundi, que no va semblar molt difícil, i tot seguit vam aprendre maneres de fer hipòtesis i suposicions:

  • acostumar a / soler : per expressar costums i accions habituals. No són suposicions en si; és informació comuna, com ara que en Joan sol arribar tardper això suposo que farà tard avui.
  • deure expressa una hipòtesi, però només en present (o perfet). No em contestadeu estar conduint. (Deu haver tengut un dia horrible.)

A més d’aquestes suposicions, vam veure la hipòtesi que es forma amb l’expressió pot ser que i subjuntiu. Aquest tipus de suposició és una hipòtesis per indicar futur, per exemple

  • El vaixell ha naufragat. Pot ser que s’enfonsi.

Al final vam veure com es forma el subjuntiu. La marca de subjuntiu és i en totes les classes dels verbs, i es posa a l’arrel del verb. Així que cantar → canti, perdre → perdi, servir → serveixi. Quant a la morfologia, a vegades pot ser que ens costi recordar que el subjuntiu de la primera i segona persona plural són iguals a les formes del present simple.

Al contrari de les sessions anteriors d’aquest curs intermedi, en aquesta sessió vam veure més gramàtica que vocabulari, la qual cosa ens sembla bé per variar i ampliar els coneixements de gramàtica. Ens agrada també que en aquest quadrimestre sigui molt clar què fem i quan ho fem. Per exemple, hi ha sempre exercicis pels dimecres, no vénen de sorpresa a ningú. El curs sembla ben planejat.

No sabem què proposaríem com una manera alternativa de fer alguna cosa. (Òbviament, proposem aquí que el format del blog no sigui tan rígid.) Per acabar, posem una pregunta a tothom, sobre l’us de castellà a l’ensenyament i a l’aprenentatge. Com penseu vosaltres el català; a través del castellà o com una llengua nova? Us ajuda si en Joan usa exemples de castellà, o és millor aprendre català sense pensar en castellà, per no mesclar les llengües o per alguna altra raó?

Inari i Salla