Helsingin Jalkapalloklubi

Primer de tot, el futbol no és una cosa molt gran aquí a Finlàndia – l’esport número u és l’hoquei sobre gel. La nostra selecció de futbol no ha tingut cap èxit durant la seva història i només un equip finlandès ha jugat a la Copa d’Europa (o més tard la Lliga de Campions). Aquest equip és el Helsingin Jalkapalloklubi (l’HJK, abreujadament; una traducció directa al català seria “Futbol Club de Hèlsinki”), el club de futbol més gran i més reeixit de Finlàndia, fundat l’any 1907.

Com a molts altres països, el futbol va arribar a Finlàndia amb l’ajuda d’uns joves anglesos a finals del segle XIX. Al principi la majoria dels clubs esportius a Finlàndia eren clubs amb moltes seccions, és a dir, esports diferents, però això no els agradava als futbolistes – ells volien concentrar-se en el futbol, i així va néixer també l’HJK. No obstant això, abans tenia també equips d’altres esports. Al juny de 1907 es va fer oficial la fundació d’aquest club nou, ubicat a Kaisaniemi, molt a prop del centre de la ciutat (encara que ja l’any 1910 el club va mudar-se a l’àrea de Töölö).

El temps de la fundació de l’HJK Finlàndia era encara baix el poder de Rússia, per això els colors del club són els mateixos que els de Finlàndia: blau i blanc. Vestir aquests colors era la seva manera de mostrar el seu suport a una Finlàndia independent. Els fundadors del club eren homes bastant joves i nacionalistes i de classe mitjana però avui dia el club ja no té cap significat o valor simbòlic per a Finlàndia. Malgrat els seus orígens burgesos és ara un club “per a tothom”, els abonats i altres aficionats són de tots els grups socials, i a més molts d’ells vénen de fora de Hèlsinki.

Però què s’ha de guanyar perquè pugui ser anomenat el club més gran i (més) reeixit del nostre país? Vint-i-cinc campionats i onze copes de Finlàndia, i aquella plaça a la fase de grups de la màxima competició europea a la temporada 1998/1999, aquí teniu la resposta. A més a més, juguen a l’estadi més gran i modern de la Veikkausliiga (el Sonera Stadium, amb una capacitat de 10.770 espectadors), i el club també té molts d’equips juvenils que guanyen cada any una gran part  dels campionats per a joves a Finlàndia. L’equip femení del club, però, ja no és un peix gros en el futbol femení finlandès, sinó un equip amateur, enfosquit per les rivals locals PK-35. Econòmicament l’HJK, el propietari del qual és A-Lehdet, una de les editorials més grans del país, és bastant fort. En els últims anys ha cobrat diners sobretot a través de la venda de jugadors a clubs estrangers.

L’onze de l’HJK contra el PSV en un partit de la Lliga de Campions, 1998. Molts d’aquests jugadors jugaven a la selecció finlandesa i avui dia, com que ja s’han jubilat, treballen en el futbol d’alguna altra manera, per exemple com entrenadors. Foto: Suomen urheilumuseo

L’onze de l’HJK contra el PSV en un partit de la Lliga de Campions, 1998. Molts d’aquests jugadors jugaven a la selecció finlandesa i avui dia, com que ja s’han jubilat, treballen en el futbol d’alguna altra manera, per exemple com entrenadors. Foto: Suomen urheilumuseo

Ara som al 2013. Com va el ‹‹Klubi››, com en diuen els aficionats? Amb quatre títols domèstics seguits, un entrenador nou i innovador (Sixten Boström) i una plantilla composta tant de jugadors experimentats –Mikael Forssell, Teemu Tainio, etcètera–  com jugadors més joves i prometedors –Joel Pohjanpalo i Rasmus Schüller, entre altres­– el club  té molta set. Volen guanyar la lliga nacional, la Veikkausliiga, que està a punt de començar i volen tornar a jugar a Europa. Fa dos anys quasi es van qualificar per la Lliga Europa, derrotant el Schalke primer a casa (2-0) però després perdent en una golejada (6-1) en el partit de tornada a Alemanya. El jugador que va marcar tots els tres gols de l’HJK era Teemu Pukki, un davanter que abans havia jugat en el Sevilla, i que el mateix Schalke va comprar després d’aquells partits. Als espanyols els pot sonar el seu nom també perquè va marcar el gol de Finlàndia en l’empat (1-1) contra la selecció espanyola al març d’aquest any.

Els gols de Teemu Pukki contra el Schalke en un dels partits més inoblidables del futbol finlandès en els últims anys

Potser el més interessant dels jugadors actuals de l’HJK és en Joel Pohjanpalo, un davanter de 18 anys que va marcar un hattrick rapidíssim –en menys de tres minuts– en el seu segon partit amb el primer equip. El vídeo del hattrick va difondre en la xarxa i ‹‹Jolle›› es va fer conegut al món de futbol, i es pensa que aviat jugarà en una lliga més gran.

  Joel Pohjanpalo, llavors amb disset anys, marca un hat-trick ‹‹perfecte›› en tres minuts

No sóc una fan molt apassionada d’aquest club però sóc de Hèlsinki i m’agrada el futbol, així que vaig a veure els seus partits quan puc. Seria bo per al futbol finlandès que un dia tinguem un equip finlandès jugant a Europa – la lliga acaba de començar i al juliol començarà l‘eliminatòria per a les competicions de la UEFA. Una mica de futbol europeu aquí al nord no farà mal a ningú!

Iitu

Aleksis Kivi

Aleksis Kivi a ser un escriptor finlandès que va escriure la primera novel·la en finès, Seitsemän Veljestä. Encara es considera com un dels autors finlandesos més importants. Durant la seva vida la crítica que va rebre moltes vegades era negativa i tenia problemes econòmics. Al final va patir alcoholisme i problemes psiquiàtrics abans de la seva mort amb només 38 anys. El dia d’Aleksis Kivi, el dia de la literatura finlandesa, se celebra cada any el deu d’octubre i aquell dia s’hissa la bandera finlandesa.

Aleksis Kivi, o Alexis Stenvall com es deia realment, va néixer el 10.10.1834 a Nurmijärvi. La seva llengua materna era el finès, tot i que els seus pares podien parlar suec també i Aleksis Kivi el va aprendre quan va anar a estudiar a Hèlsinki amb 12 anys. En aquell moment es necessitava el suec per poder fer el batxillerat i per ser pastor, el que volia fer Aleksis Kivi. Després d’estudiar quatre anys a Hèlsinki, Aleksis Kivi va deixar la seva escola i va començar a estudiar independentment. L’any 1857 va aconseguir el batxillerat. Llavors era poc comú fer-ho, especialment per als parlants de finès de famílies d’origen humil: durant seixanta anys només 12 nois del seu poble van aconseguir el batxillerat. L’any 1859 va començar estudis a la universitat d’Hèlsinki, però abans va deixar els seus plans de ser pastor i en comptes d’això va decidir ser un escriptor. Mai va acabar els estudis a la universitat. A la dècada de 1860 va dedicar-se a l’escriptura. Aviat va patir alcoholisme i problemes psiquiàtrics, i després de passar un any a l’hospital psiquiàtric, l’any 1971 va mudar-se a la casa del seu germà on va morir després d’uns mesos amb només 38 anys.

Aleksis Kivi va escriure des que era petit i els seus plans de ser pastor van canviar pels de ser escriptor després de fer el batxillerat i abans els seus estudis a la universitat. Fins a la dècada de 1860 es van restringir els textos que es podien escriure en finès (només es podien escriure textos religiosos, per exemple) però a l’any 1860 això va canviar i ja es podien escriure altres tipus de textos també. Aviat es va començar a fer servir el finès en ciències i en arts. L’any 1859 Aleksis Kivi va escriure la primera versió de Kullervo, una obra de teatre basada en el Kalevala. En aquell moment va començar a utilitzar el nom Kivi, en comptes de Stenvall, com a escriptor. Uns anys després, va escriure una altra obra de teatre, Nummisuutarit i l’any 1865 va guanyar el primer Premi Estatal per aquella obra. Nummisuutarit encara és la obra de teatre que s’ha representat més en teatres finlandesos. Llavors Aleksis Kivi va dedicar-se a l’escriptura i va escriure més que mai abans. L’any 1869 l’estrena de Lea, una altra obra de teatre d’Aleksis Kivi, va ser un gran esdeveniment en la història del teatre finlandès: es diu que amb aquella estrena va començar la història del teatre en finès. Un any després va ser publicada la primera novel·la escrita en finès, Seitsemän Veljestä. Primer va ser publicada en quatre parts i com que la crítica que va rebre va ser molt negativa, es va deixar de vendre. Va ser publicada un altre cop, aquella vegada com una obra completa, després de la mort d’Aleksis Kivi. En total, Aleksis Kivi va escriure 12 obres i una col·lecció de poemes.

Aleksis Kivi ara es considera com un dels escriptors més importants de la literatura finlandesa però no sempre va ser així: Aleksis Kivi va rebre crítiques molt negatives per les seves obres, mai va rebre molts diners (en canvi, sempre va tenir problemes econòmics) i va pagar la publicació d’algunes de les seves obres ell mateix. A pesar d’això, avui en dia és un autor nacional a Finlàndia i les seves obres han estat traduïdes a 38 llengües diferents. Les obres més traduïdes han estat Seitsemän Veljestä i Nummisuutarit. A Finlàndia hi ha molts museus dedicats a ell: per exemple la casa on va néixer i la casa on va morir. També a les ciutats finlandeses hi ha carrers amb el seu nom i estàtues d’ell. A més, s’han fet unes pel·lícules d’Aleksis Kivi i el 10 d’octubre, el dia del seu naixement, se celebra el dia d’Aleksis Kivi, el dia de la literatura finlandesa.

Inna

Edith Södergran – la poetessa del modernisme finlandès

Edith Södergran era una poetessa finlandesa suecoparlant1, pionera de la poesia modernista nòrdica dels anys 1920. Va modernitzar la poesia amb l’alliberament del vers, de la rima i del ritme. Ella era l’avantguardista de la lírica en llengua sueca.

Edith Södergran

Edith Södergran. YLE Teema

Edith Irene Södergran va néixer a Sant Petersburg el 4 d’abril del 1892 en una família burgesa de llengua sueca. Per aquell temps, Finlàndia feia part de l’Imperi Rus, i es deia el Gran Ducat de Finlàndia. El 1902, Södergran va entrar a una escola alemanya a Sant Petersburg on va aprendre vàries llengües, entre elles, alemany, rus, anglès i francès. Va començar a escriure el seus primers poemes en alemany, però després va canviar a la llengua sueca.

Edith Södergran i el seu pare patien de tuberculosi, cosa que era molt comuna en aquella època. Amb la seva mare, Edith anava a varis sanatoris europeus buscant un aire més fresc. Des de 1911 fins a 1914 va viure a Suïssa on va començar a llegir Dante. En aquell temps, els temes relacionats amb la melancolia i la mort començaren a aparèixer a la seva poesia.  Així mateix, en la seva poesia es pot veure la influència dels corrents futurista i simbolista de l’època.

El 1914 va tornar a Finlàndia i es va instal·lar a la seva casa de camp a Raivola. El 1916 es va publicar el seu primer llibre de poemes, Dikter (Poemes). Va escriure tota la seva obra en un temps curt. La seva lírica té forts matisos feministes, en els seus poemes, una dona està buscant una nova identitat, una nova manera d’ésser i de viure la seva vida.

Part IV del poema “Al capvespre refresca el dia”2:

Buscaves una flor

i vas trobar un fruit.

Buscaves una font

i vas trobar un mar.

Buscaves una dona

i vas trobar una ànima:

estàs decebut.

 El 1917, després de la Revolució russa, la seva família va perdre les seves possessions. Per això, Edith va sofrir pobresa i una depressió. El 1918 va escriure el llibre Septemberlyran (Lira de setembre) amb el qual va mostrar que encara, tot i els seus obstacles, sabia escriure poesia. En aquest llibre, es reflectien unes visions nietzscheanes. El 1919 va escriure Rosenaltaret (L’altar de les roses) i el 1920 Framtidens Skugga (Ombra del futur). El tema principal d’aquests llibres és el comfort de la religió. En el seu últim llibre, Landet som icke är (La terra que no és), publicat pòstumament el 1925, Edith ja es va disposar a morir-se. Es va morir el 24 de juny del 1923 a Raivola.

Edith Södergran

Edith Södergran. Svenska på nätet

Linda

Notes:

1 En finès, suecofinlandès vol dir que una persona viu a Suècia, però parla finès. Així que Edith Södergran era una finlandesa de llengua sueca.

2 El poema “Dagen svalnar mot kvällen” traduït en català a partir de la traducció en castellà de Renato Sandoval i Irma Sítanen: http://www.amediavoz.com/sodergran.htm#AL%20ATARDECER%20REFRESCA%20EL%20D%C3%8DA…

Fonts:

Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Edith_S%C3%B6dergran

La insigniahttp://www.lainsignia.org/2001/junio/cul_033.htm

Koppa: https://koppa.jyu.fi/avoimet/taiku/kirjallisuuden_aikajana/1900-luvun-suomalainen-kirjallisuus/suurlakosta-1950-lukuun/edith-sodergran-uusi-nainen-ja-kieli

Entrades dels estudiants

El curs va acabar oficialment dia 3 de maig, però encara hi ha algunes coses per fer (per part del lector, s’entén ;)). Una d’elles és posar al blog les entrades que els estudiants van redactar per parlar d’aspectes diversos de Finlàndia, principalment relacionats amb la cultura o els esports. En total són cinc entrades diferents, que correspondran a:

– avui (29 de maig);

– demà (30 de maig);

– demà passat (31 de maig);

– dilluns (3 de juny);

– dimarts (4 de juny).

Jo les vaig trobar molt interessants i tant de bo que també les hi trobeu!

Examen i final de curs

Dia 26, divendres, va ser el dia que va aparèixer el text sobre la festivitat de Sant Jordi, però no tot van ser moments de felicitat i alegria, ja que també va ser el dia de l’examen. La prova seguia el model de l’any passat i a classe l’havíem vist una mica, així que no era una gran sorpresa. Hi havia set activitats en total, de distint tipus i centrades en diferents aspectes. La primera era un text sobre Salvador Espriu, ja que enguany se celebra l’Any Espriu per commemorar el centenari del seu naixement. La segona consistia a emplenar espais en blanc amb el temps verbal corresponent dels verbs que hi havia entre parèntesi. La tercera, que resultava un poc embullosa, estava formada per dues oracions que s’havien de transformar en el seu contrari. La quarta era tipus test i tractava sobre els dialectes i també sobre algunes locucions adverbials, però de manera molt general. La cinquena era un recull de frases que presentaven errors i s’havien de corregir (amb algun error extra que el professor (jo) no havia previst). La sisena era d’omplir buits, però en aquest cas es tractava de formar paraules o recordar expressions que havíem vist a classe. La darrera, que també era la que valia més, era d’escriure un text a partir de les diferents opcions possibles.

L’examen en general va anar bé i al cap d’una setmana, dia 3, vam parlar-ne a classe, vam dir quines eren les respostes que eren preferibles quan hi havia diverses opcions i vam valorar com havia anat en general. També vam tenir una presentació que ens quedava pendent i, després, vam menjar diferents dolços (“munkkis”, pastís de xocolata i rubiols, vegans) i galetes salades i vam beure suc per celebrar que el curs ja s’havia acabat, mentre parlàvem de com havia anat, del català i de Finlàndia. Encara faltava entregar alguns textos per poder posar les notes definitives, però només una qüestió de dies que el final de curs fos definitiu.

Joan

Ruusun ja kirjan päivä

Fragment de la revista Yliopisto del mes d'abril del 2013. Foto: Wilma Hurskainen.

Fragment de la revista Yliopisto d’abril del 2013. Foto: Wilma Hurskainen.

Dia 24 havíem celebrat una mica la Diada de Sant Jordi, i dos dies després, dia 26, va aparèixer el número d’abril de la revista Yliopisto, de la Universitat de Hèlsinki, que incloïa una imatge a doble pàgina de dos infants llegint per tal de celebrar el kirjan ja ruusun päivä (‘el dia de la rosa i el llibre’). Aquesta celebració és més aviat literària i cultural i no té totes les implicacions que té la festa de Sant Jordi a Catalunya. Des de la revista em van dir que estaven interessats en saber-ne alguna cosa més i em van demanar un petit text, que vaig escriure en català i després vaig traduir a l’anglès i al finès, amb l’ajuda de n’Inari. Com que només havia d’ocupar dos-cents caràcters era un gran repte i a més s’havia de tenir en compte que calia adaptar el contingut als coneixements dels lectors, per la qual cosa s’havia de ser bastant general.

Malgrat tot, el resultat no va quedar gens malament. La versió en català de la traducció, una mica diferent de l’original catalana seria: “La llegenda del cavaller i el drac, l’amor, la llengua catalana, la literatura i el sentiment nacional són ingredients de la Diada de Sant Jordi. Els carrers s’omplen de gent, que compra llibres i roses per als éssers estimats”.

Joan

Sessió 25, 24 d’abril

Ja només quedava una classe abans de l’examen, que era el divendres, i per això vaig pensar que era millor que no hi hagués ni exercicis per practicar ni cap altre tipus de tasca, sinó que tota l’atenció se centrés a preparar l’examen. Vam dedicar la primera part de la classe a parlar de dubtes i vam parlar de diferents aspectes, com per exemple l’article neutre lo, que és incorrecte en català, i que algunes obres (Gramàtica pràctica del català) inclouen com a article que s’usa en la llengua col·loquial. Al curs no n’havíem parlat gaire perquè és un tema complex i que es correspon a nivells més elevats. El que sí vaig fer va ser intentar fer veure que en català no sempre es pot substituir per el. Davant el pronom relatiu sí que s’hi usa (ex.: no he entès el que m’has dit) i davant adjectius, amb un sentit generalitzador, és habitual quan aquests adjectius són molt abstractes i no tots (ex.: l’important és que vinguis), però amb adjectius més concrets la tendència més general és interpretar aquesta construcció com un sintagma nominal masculí on s’ha elidit el nucli del sintagma nominal (ex.: l’agradable o el més agradable ens remet més aviat a construccions del tipus el cosí agradable o el cosí més agradable que no a les coses agradables o la cosa més agradable). Un altre dels dubtes que va sortir va ser la diferència entre gens (determinant), res (pronom), gaire (= poca quantitat, en oracions negatives) i cap (determinant amb noms comptables).

Després de parlar d’uns quants dubtes més vam començar la segona part de la classe, que estava dedicada a Sant Jordi. Per celebrar aquesta diada vam tenir convidats (d’Andorra, Barcelona i Finlàndia, tres en total), que ens van acompanyar per parlar de com se celebra aquesta diada. Vam llegir (i veure) una notícia que parlava de roses molt originals,  vam compartir vivències de Sant Jordi, que a Finlàndia també se celebra, en part, com a dia de la rosa i el llibre (Ruusun ja kirjan päivä), i vam conversar una mica sobre diferents aspectes. Després de debatre una mica sobre la situació a Finlàndia i als Països Catalans vam donar les gràcies als convidats per haver vingut i ens vam acomiadar. Ah, i per tenir un record santjordier vaig enllaçar al Moodle un punt de llibre elaborat pel Termcat, on es combinava art i llengua, ja que hi havia el nom de diferents tipus de roses.

Joan